Quan parlem de menjar bé, sembla que mai no hi ha un consens definitiu. Cada cert temps, els experts donen una volta a les recomanacions per intentar que estiguem més sans i entenguem de forma senzilla què posar al plat. El que abans era una regla d'or avui pot ser qüestionada per nous estudis o canvis en la visió de la salut pública.
Recentment, hem vist sorgir dos enfocaments molt diferents: un centrat en la visió integral i sostenible de la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària (SENC) i un altre molt més disruptiu que arriba des dels Estats Units amb un model que posa de cap per avall tot el que coneixíem sobre els macronutrients.
L'enfocament espanyol: Més enllà del menjar
La SENC no es queda només als aliments, sinó que planteja una base fonamental on l' estil de vida saludable és el protagonista. Per a ells, la veritable base de la salut consisteix a moure el cos almenys 60 minuts al dia o assolir els famosos 10.000 passos, sumat a una hidratació constant entre quatre i sis gots d'aigua diaris.
Un punt molt interessant és que donen molta importància a l' equilibri emocional , ja que el nostre estat d'ànim influeix directament en com cuinem i què triem menjar. A més, advoquen per l'ús de tècniques culinàries saludables , com ara el vapor o la planxa, per no arruïnar el valor nutricional dels ingredients.
Pel que fa als nivells d'aliments, recomanen que els cereals integrals i els hidrats complexos siguin el suport energètic, acompanyats d'un generós consum de fruites i verdures de temporada. L' oli d'oliva verge extra continua sent el greix estrella, mentre que les proteïnes (carns magres, peix, ous i llegums) i els lactis baixos en greix completen l'esquema diari.
Una cosa molt actual és la inclusió d'una barra de sostenibilitat . Això serveix per avisar-nos de quins aliments tenen un impacte ambiental més agressiu, animant-nos a triar productes locals i de temporada per cuidar el planeta mentre cuidem la cintura.
La revolució de la piràmide invertida nord-americana
Si el model espanyol cerca l'equilibri, la nova proposta dels Estats Units per al període 2025-2030 és un autèntic gir de guió. Han presentat una piràmide invertida on el que abans estava a la punta ara és el més important. L'objectiu és prioritzar la densitat nutricional i la salut metabòlica sobre el simple recompte de calories.
Al cim d'aquest nou model (que és la part més ampla) hi trobem les proteïnes d'alta qualitat i els lactis sencers. De fet, suggereixen pujar la ingesta de proteïna a un rang d'entre 1,2 i 1,6 grams per quilo de pes, una xifra força més alta que l'estàndard clàssic de 0,8 g/kg.
- Prioritat Màxima: Carns, peixos, ous, fruita seca, alvocat i lactis sencers (com formatge i llet sencera).
- Prioritat Mitjana: Verdures i fruites senceres, fugint dels sucs processats.
- Prioritat Mínima: Grans integrals, que passen a ocupar la base estreta del gràfic.
- Exclosos: Sucres afegits i ultraprocessats, que ja ni tan sols apareixen com a opció moderada.
Crida l'atenció que aquest model ja no té por dels greixos saturats, permetent el consum de mantega o sèu de res, encara que intenten mantenir el límit del 10% de les calories totals provinents d'aquests greixos, cosa que a la pràctica pot ser difícil de quadrar si s'abusa de les carns i lactis sencers.
Ciència o interessos industrials? El debat obert
Aquest canvi tan radical no ha caigut en sac trencat i ha generat una tempesta entre els nutricionistes. Molts critiquen que s'hagi saltat el procediment científic estàndard . Normalment, un comitè independent analitza l'evidència durant anys, però en aquest cas es diu que hi va haver una revisió exprés per ajustar les guies a una visió més ideològica.
Hi ha la sospita que hi ha vincles amb la indústria ramadera i làctia, ja que el model beneficia directament aquests sectors en fomentar el consum de carns i lactis sencers. A més, es critica la reducció dels cereals integrals, que compten amb moltíssima evidència científica sobre la seva capacitat per reduir la mortalitat cardiovascular.
Un altre punt és polèmic és la menció a la salut de la testosterona masculina dins de les guies, cosa que molts experts consideren fora de lloc en un document de salut pública general i més alineat amb una exaltació de la masculinitat que no pas amb la nutrició basada en dades.
Tot i les crítiques, hi ha punts en què gairebé tots coincideixen: la lluita frontal contra els aliments ultraprocessats i el sucre afegit és un pas endavant necessari per frenar l' epidèmia d'obesitat i diabetis tipus 2 que castiga la població.
Tenir diverses guies ens demostra que l'alimentació no és una ciència exacta i que cal adaptar-la a cada persona segons la seva edat i activitat física. Mentre uns aposten per la dieta mediterrània tradicional i la sostenibilitat, altres busquen optimitzar el metabolisme mitjançant l'augment de proteïnes i la reducció de carbohidrats, deixant sempre clar que el més important és evitar el menjar ferralla i prioritzar els ingredients naturals.
