Els perfums de luxe que neixen a la terra estan canviant completament la manera com entenem l'alta perfumeria. Davant els llançaments efímers, les campanyes milionàries i els flascons-objecte que semblen competir per la nostra atenció cada setmana, sorgeix una tendència més silenciosa, però molt poderosa: tornar a l'origen, a la matèria primera, al camp i als qui treballen la terra. L'autèntic luxe olfactiu ja no es mesura només en logos o en fama, sinó en traçabilitat, respecte per l'entorn i la profunditat creativa.
Aquesta nova mirada connecta cases tan diferents com Matière Première, La Sabia Madrid, Loewe o Chanel , que, cadascuna a la seva manera, estan apostant per ingredients excepcionals, històries arrelades en un territori concret i processos de cultiu gairebé artesanals. Totes comparteixen una mateixa intuïció: com més a prop s'està del terra, de les flors i de les persones que en tenen cura, més autèntic és el perfum que arriba a la pell. I, de passada, es redefineix què vol dir avui el concepte de luxe.
Un luxe que torna a l'arrel: el perfum com a ofici i no només com a indústria
En les darreres dècades, la perfumeria comercial s'ha recolzat en la publicitat massiva , ambaixadors famosos i grans històries aspiracionals. Tot i això, sota aquesta superfície brillant, començava a gestar-se cert cansament: consumidors saturats d'imatges perfectes, flascons espectaculars i missatges que es repetien sense aportar res de nou. En paral·lel, un grup de perfumistes va decidir recuperar l'ofici en el sentit més pur, reivindicant la creació per sobre del màrqueting.
Un dels noms clau en aquest gir és Aurélien Guichard, cofundador i director creatiu de Matière Première . Format entre París i Grasse, i fill d'una família vinculada des de sempre a les collites de gessamí, rosa o revetlla, Guichard va créixer literalment entre camps de flors. Per ell, la perfumeria és abans que res una disciplina creativa, una artesania d'alt nivell, i només en segon lloc una indústria. Aquesta convicció el va portar a fundar una casa que col·loca l'ingredient al centre absolut de la composició.
El plantejament de Matière Première suposa trencar amb la lògica tradicional del sector , basada durant anys en relats publicitaris i rostres coneguts. Guichard cerca mostrar la bellesa de l'ofici sense capes d'artifici: vol que el protagonista sigui l'aroma real, la qualitat de la matèria primera i la història que hi ha darrere de cada ingredient. No es tracta de renegar del disseny o de la imatge, sinó de tornar-los el seu lloc secundari davant de l'essencial: allò que fa olor.
En un context en què convivim amb imatges generades per intel·ligència artificial, filtres i perfecció polida fins a l'extrem , aquesta volta a l'àmbit primari funciona gairebé com una glopada d'aire fresc. Aquesta hiperperfecció digital ha creat una certa distància emocional entre el consumidor i el perfum: tot sembla bonic però poc autèntic. Davant d'això, Guichard reivindica una bellesa menys allisada, més humana, amb textura, matisos i fins i tot petites asprors que la tornen creïble.
Aquesta filosofia es tradueix en fragàncies on la matèria primera no s'amaga darrere d'acords complexos , sinó que es mostra amb nitidesa. Com un vi que deixa notar clarament el raïm i el terrer de què procedeix, aquestes composicions es construeixen a partir d'ingredients seleccionats amb lupa, cultivats a llocs molt concrets i treballats amb un nivell d'exigència gairebé obsessiu.
Matière Première: quan el perfum comença al camp
A la casa Matière Première, tot arrenca molt abans de formular el perfum . El primer gest creatiu de Guichard no és escriure una piràmide olfactiva sobre el paper, sinó triar l'origen exacte de l'ingredient principal. Com ell mateix ho explica, la procedència d'una matèria ja és una decisió artística: cada zona, cada terreny i cada forma de cultiu imprimeixen un caràcter diferent de la flor o la resina.
Aquest enfocament recorda la lògica del vi: cada vinya deixa la seva empremta al sabor final . De la mateixa manera, el gessamí duna parcel·la específica, la rosa recollida en un punt concret o un tipus particular de revetlla acaben marcant la personalitat del perfum. El resultat és que les fragàncies de la marca no neixen d‟una idea abstracta od‟un concepte publicitari, sinó d‟una substància real, amb història i geografia pròpies.
A més, per a Guichard l'ingredient no existeix aïllat, sinó que està indissolublement lligat a les persones i al territori . Darrere de cada collita hi ha pagesos, sabers transmesos durant generacions i pràctiques de cultiu que influeixen tant en la qualitat olfactiva com en la sostenibilitat de l'entorn. Quan un perfum utilitza una matèria primera en proporcions elevades, està donant suport econòmic a qui la produeix ia la seva vida.
Per això, l'ADN de Matière Première se situa, simbòlicament i literalment, a la terra. La fragància es converteix en un sistema de relacions entre el camp, la planta, el perfumista i qui la porta a la pell . El luxe ja no és només el preu o el flascó, sinó tot l'ecosistema invisible que sosté una sola gota.
Aquest enfocament s'aprecia en creacions com Vanilla Powder , que proposa una visió inesperada de la vainilla: en lloc de la típica faceta cremosa i llaminera, es treballa una textura més seca i polsosa, com si fos un vel fi de pols aromàtica. O a Crystal Saffron , on el safrà apareix amb una transparència lluminosa, lluny de la densitat habitual d'aquesta espècie, destacant-ne la faceta més etèria sense perdre intensitat.
En tots dos casos, la matèria primera s'utilitza en concentracions molt altes perquè s'apreciï amb màxima claredat. No hi ha por de mostrar lingredient en primer pla; ans al contrari, es busca que el seu caràcter es pugui distingir sense esforç. Això exigeix una matèria excepcional, però també una tècnica de formulació precisa per evitar que la fragància sigui monolítica o pesada.
Botigues que respiren la mateixa filosofia: París, Londres i Berlín
La visió d'Aurélien Guichard no es queda al laboratori, sinó que s'estén al disseny de les boutiques de la firma . L'espai insígnia de Matière Première es troba a París, a la Rue Saint-Honoré, una de les zones més emblemàtiques del 1r districte. A aquesta botiga s'hi han sumat obertures a Berlín, al barri de Mitte, ia Londres, en ple Covent Garden.
Lluny de les botigues saturades d'estímuls visuals, aquests punts de venda reflecteixen un minimalisme elegant i deliberat . No es tracta d'aclaparar amb decoracions espectaculars, sinó de centrar l'experiència en allò que realment importa: els perfums, els productes per al cos i les boires capil·lars perfumades. Tot està pensat perquè el visitant pugui olorar, tastar i conversar sense distraccions innecessàries.
La màxima de la casa, “ la sofisticació actual està lligada a la simplicitat ”, es tradueix en mobles sobris, línies netes i una presentació acurada però continguda. Aquest plantejament encaixa amb una clientela que cerca qualitat, coherència i autenticitat més que focs artificials. El luxe aquí és poder dedicar temps a explorar ingredients extraordinaris en un entorn calmat.
Mirant cap al futur, la direcció de la marca sembla molt clara: aposta per la transparència en la selecció de matèries , pel protagonisme de la mà humana davant de l'automatització extrema i per continuar aprofundint l'enllaç entre perfum i terra. En un món cada vegada més tecnològic, aquesta connexió amb allò orgànic es percep com una cosa gairebé revolucionària.
Guichard ho resumeix amb una idea senzilla: el futur de la perfumeria passa per recuperar el pes de les matèries primeres i de les persones que les cultiven i les transformen. Només així es pot garantir una perfumeria de luxe que no sigui intercanviable sinó profundament personal i amb arrels.
La Sabia Madrid: llegenda, vent i ciutats en flascó
Si Matière Première mira al camp des d'una perspectiva gairebé vinícola, La Sabia Madrid aposta pel mite, la poesia i el territori urbà . Aquesta casa espanyola, nascuda a la capital, es defineix com una marca immersiva que reinventa la perfumeria de luxe mitjançant històries envoltants i una forta càrrega simbòlica. Les seves fragàncies no són només recorreguts olfactius, sinó relats que barregen vent, ciutats i saviesa ancestral.
La marca s'inspira en una llegenda antiga que parla de quatre vents que convergeixen sobre la península ibèrica . Del nord arribarien les flors alpines; de l'est, les espècies exòtiques; del sud, les brises mediterrànies; i de l'oest, els vents atlàntics. Cada any, en trobar-se, aquests aires formarien una simfonia aromàtica sobre la terra que més tard heretaria Madrid, carregada d'aromes i ressons d'altres temps.
Segons el relat, aquests vents anaven transmetent els seus perfums a un artesà capaç de capturar-los en flascons de fang , retenint no només les olors, sinó també les memòries d'altres èpoques. Aquesta història serveix com a base conceptual de The Artisan's Collection, la primera col·lecció de la firma, composta per cinc fragàncies creades per perfumistes de renom: Suzy Le Helley, Théo Belmas i Philippine Courtière, aquesta darrera néta d'un dels socis fundadors de Dior.
La identitat visual de la marca també és molt cuidada. El logotip d'inspiració art nouveau ret homenatge a la tradició artística espanyola mentre es projecta cap a un minimalisme actual. Els flascons inclouen arcs que evoquen l'arquitectura de Madrid, des de la icònica Puerta de Alcalá fins a altres elements urbans, i funcionen a més com a metàfora d'un portal entre mons.
Aquest arc simbolitza la capacitat del perfum per transportar a qui el porta , concedint-li accés a un coneixement atemporal. La fragància esdevé així un pont entre la saviesa ancestral i la percepció moderna, una manera de connectar passat i present a través de l'olfacte.
Cinc perfums de llegenda: ciutats, notes i caràcter
The Artisan's Collection reuneix cinc creacions que dialoguen amb diferents ciutats i atmosferes , mantenint sempre el fil conductor dels vents i l'esperit artesanal. Cada perfum té caràcter propi, però tots parteixen de combinacions d'ingredients nobles i estructures ben treballades.
Floreal es presenta com una fragància pensada per elevar el dia a dia, una mena de luxe quotidià. Combina matisos florals amb una base de cedre i làdan, aportant un fons càlid i lleugerament ambarat que en reforça la sofisticació. És un perfum que, segons el seu relat, crida Madrid als quatre vents, reflectint el dinamisme i l'elegància relaxada de la ciutat.
Verdança es defineix com una aroma d'elegància versàtil, còmoda tant en un entorn urbà com en escapades més naturals. La seva estructura gira al voltant d'un cor verd i lluminós, recolzat per una base de pàtxuli i sueu, aquesta nota que recorda una pell suau amb un toc especiat. A l'imaginari de la marca, Verdanza es vincula a Girona, ciutat que aporta el teló de fons de la seva història.
Conquesta s'orienta als que cerquen una injecció d'energia des del matí. Es construeix al voltant d'una vainilla bourbon de Madagascar, rica i envoltant, acompanyada de matisos que emfatitzen la faceta vibrant. El relat situa la seva revelació a València, ciutat banyada per la llum i amb una tradició aromàtica marcada pels cítrics, cosa que reforça la idea de dinamisme i vitalitat.
Dos Petons es mou en un terreny més nocturn i sensual. Parteix d'un acord d'oud i pachulí, creant una base profunda, balsàmica i lleugerament fumada, perfecta per a una vetllada intensa o una cita romàntica. Els seus aires flamencs evoquen passió, ritme i proximitat, amb una picada d'ullet clara a la cultura espanyola més expressiva.
Finalment, Poderío és la fragància que cristal·litza l'energia de Barcelona i el misteri del capvespre. S?obre amb un toc fresc i especiat de cardamom, una nota vibrant que capta l?atenció des del primer instant. Al cor apareix la longoza de Madagascar (l'anomenada “flor de l'eternitat”), juntament amb pebre negre, encens i fustes, component un cos complex i magnètic.
En el fons, Poderío es recolza en un vetiver procedent també de Madagascar i un pàtxuli intens , que aporten profunditat terrosa i gran fixació. El resultat és un perfum pensat per endinsar-se en el joc de llums i ombres del vespre, amb una aura seductora que roman durant hores sobre la pell.
La perfumista després de Poderío: viatges, art i fórmules netes
Darrere de Poderío hi ha la perfumista francesa Suzy Le Helley , formada a l'ISIPCA, una de les escoles més prestigioses en perfumeria, cosmètica i sabors, i posteriorment a l'escola interna de Symrise a Alemanya. De tornada a París, es va incorporar a l'equip creatiu de perfumeria fina d'aquesta casa de composició, on ha continuat desenvolupant un estil molt personal.
Le Helley confessa sentir predilecció per fórmules netes, clares i ben estructurades , moltes vegades inspirades en els seus viatges i en el descobriment de nous ingredients arreu del món. L'atreu especialment la recerca de matèries poc comunes o de qualitats excepcionals, cosa que encaixa a la perfecció amb la filosofia de La Sabia Madrid.
Per a ella, treballar en una marca nínxol com aquesta suposa una llibertat creativa poc freqüent . La Sabia permet als perfumistes anar més enllà del brief inicial, aportar la seva pròpia visió i assumir la responsabilitat d'ajudar a donar forma a l'univers d'una nova firma. Aquesta llibertat no vol dir improvisació, sinó tenir marge per experimentar amb estructures menys convencionals.
Le Helley defensa que un perfum es pot vincular íntimament a una ciutat, sempre que s'identifiqui clarament la sensació principal que aquest lloc transmet. En el cas de Madrid, parla d?un ritme vibrant, un pas fluid del dia a la nit sense interrupció, amb energia constant. A partir d'aquí va construir el caràcter de Poderío: una estela potent, duradora i amb una estructura enfustada robusta basada en vetiver i pachulí, reforçada per l'encens per aportar confort i persistència.
Pel que fa a Espanya, ia Madrid en particular, Le Helley destaca un art de viure centrat a compartir ia l'energia positiva . La defineix com una ciutat inspiradora, amb un fort pes històric però alhora molt contemporània. Aquesta barreja de tradició i modernitat la converteix en un lloc ideal per convertir-se en musa olfactiva.
Perfum, art i poesia: un pont directe amb les emocions
La relació entre els perfums de luxe, l'art i la poesia és més estreta del que sembla. Charles Baudelaire ja ho va intuir en escriure que la seva ànima viatjava al perfum igual que la d'altres persones a la música. La Sabia Madrid recull aquest esperit al seu univers creatiu: les seves fragàncies es recolzen en la llegenda dels vents i en una estètica art nouveau que converteix cada perfum en una mena d'escultura invisible feta a mida.
Suzy Le Helley veu el perfumista com algú que comparteix amb els artistes sensibilitat estètica, curiositat i paciència . Crear un perfum implica un procés de cerca, assaig i error, molt similar al que viu un pintor o un escultor fins que aconsegueix materialitzar allò que s'imagina. El resultat, en aquest cas, no es contempla amb els ulls, sinó que es percep amb l'olfacte, però la intenció és comparable.
En la seva experiència, qualsevol cosa pot servir de guspira creativa: persones, viatges, cultures noves, fins i tot obres d'art . Ha arribat a imaginar com faria olor El jardí de les delícies del Bosco: un gran floral verd i afruitat, construït al voltant d'una nota de maduixa que representi el desig, l'abundància i la temptació humanes. Més enllà de l'exercici d'estil, allò interessant és com un quadre es pot traduir en sensació olfactiva.
Des del punt de vista científic, el perfum té un poder de seducció tan fort perquè l'olfacte està directament connectat amb el sistema límbic , la part del cervell que gestiona la memòria, les emocions i el desig. Una aroma pot activar un record o una atracció sense passar pel filtre racional, cosa que explica per què certes fragàncies ens resulten irresistibles sense saber gaire bé per què.
Personalment, Le Helley se sent còmoda treballant amb acords de vainilla molt demandats avui dia , encara que reconeix que el repte és trobar enfocaments originals per evitar repetir-se. També confessa la seva debilitat per les plantes i les flors: al seu propi balcó a París cultiva des d'un banana fins a aurons japonesos, un om, un llimoner i herbes aromàtiques que recol·lecta a l'estiu per cuinar.
Loewe Earth: fongs, arrels i una nova família olfactiva
Si Matière Première i La Sabia Madrid ens connecten amb la terra a través de flors, llegendes i territoris , Loewe ha decidit anar un pas més enllà amb una proposta radicalment diferent: Earth, una fragància inspirada en les profunditats del sòl, en les arrels i en els elements invisibles que sostenen la vida. Tot plegat amb un ingredient protagonista que ningú no hauria imaginat en un perfum de luxe: el fong.
La presentació de Loewe Earth a la premsa es va fer a la Casa Carvajal , una construcció d'arquitectura brutalista i orgànica que encaixa a la perfecció amb l'essència de la fragància. L'espai, envoltat de naturalesa i amb volums que dialoguen amb l'entorn, subratllava aquesta idea de connexió entre allò que està per sobre i per sota del terreny.
Des de la direcció de màrqueting de Loewe Perfumes s'insisteix que la marca és oberta i disposada a experimentar : no ha de ser fidel a un únic color, ni a una sola olor. La premissa és ser fidels a si mateixos ia la seva visió creativa, cosa que es tradueix en un “arc de Sant Martí botànic” de fragàncies combinables i col·leccionables. La idea és que les persones, com canvien de roba segons el seu estat d'ànim, també disposin d'un petit vestuari olfactiu.
Earth es concep com un perfum primitiu, natural i únic, pensat per sumar-se a aquesta col·lecció i barrejar-se amb altres composicions de la casa. Des de l'equip de formació de Loewe expliquen que marida especialment bé amb Siete o Solo, creant combinacions que reforcen la personalitat de qui els porta. El joc de capes convida a explorar facetes diferents d'un mateix caràcter.
Pel que fa a la fórmula, Loewe Earth és una fragància floral i ambarada, amb tocs de mesc i una complexitat notable : es parla de fins a 200 notes olfactives inspirades en la terra, les arrels i els elements que connecten la naturalesa per sobre i per sota del terra. Entre les més destacades hi ha la flor de mimosa, que anuncia la primavera, i l'elèmi, una resina amb un matís vintage que aporta un aire antic i sofisticat.
Però el veritable gir està en la combinació de tòfona, fong, pera, fusta i pebre vermell , que conformen un acord impossible sobre el paper, però sorprenentment harmoniós a la pell. L'ús de la tòfona i els fongs introdueix un registre humit, profund i gairebé umami, que reforça la connexió amb el subsòl, de manera que no es veu. Tot això s'emmarca en un flascó malva que evoca la unió entre allò atmosfèric i allò tangible, entre allò interior i allò exterior.
Per representar aquest univers a la seva campanya, Loewe ha reunit tres perfils molt diferents però complementaris : l'actor Miguel Ángel Herranz, conegut per projectes com La Casa de Papel; la cantant britànica Ama Lou, que aporta diversitat i originalitat amb el seu estil musical; i la model Jeanne Cadieu, la imatge del qual s'associa a una bellesa coherent i contemporània. Junts posen cara a una fragància que busca ampliar els límits del que entenem per terra.
Grasse i Chanel: tres segles de flors i un patrimoni viu
Parlar de perfums de luxe que neixen a la terra implica, inevitablement, mirar cap a Grasse , al sud de França. Des de fa més de tres-cents anys, aquesta regió s'ha dedicat al cultiu de plantes per a perfumeria. El clima mediterrani, temperat i assolellat, juntament amb un sòl fèrtil i ben drenat, ha creat un entorn perfecte per a la rosa, el gessamí, el nard, la mimosa, el taronger, la violeta o la lavanda.
Aquests camps han convertit Grasse en el bressol llegendari de la perfumeria . No es tracta només de volum de producció, sinó de qualitat i de coneixement agrícola i tècnic acumulat al llarg de generacions. Per això no sorprèn que la història d'un dels perfums més icònics del món, Chanel N°5, comencés aquí.
En 1921, el seu creador, el perfumista Ernest Beaux , va triar específicament el gessamí de Grasse per a la composició de N°5. La identitat d'aquest perfum clàssic està íntimament lligada a aquesta primera matèria, que li aporta una riquesa i una cremositat florals molt particulars. Dècades més tard, Chanel va decidir assegurar el futur d'aquestes flors associant-se de manera estable amb una família de cultivadors locals.
En 1987, la maison va signar una aliança amb la família Mul , el major productor de flors de la regió, establert a Pégomas. L'objectiu era garantir un subministrament durador i de màxima qualitat de les roses de maig i del gessamí de Grasse, protegint alhora un patrimoni agrícola i cultural que estava en risc per la pressió urbanística i els canvis econòmics.
Amb el temps, aquests cultius s'han ampliat per incloure altres flors clau a la perfumeria d'alta gamma , com l'iris, el gerani o el nard. Les collites es reserven en exclusiva per a les fragàncies de Chanel, cosa que assegura una continuïtat olfactiva i una identitat única. Aquest nivell de control de la primera matèria és un dels grans luxes silenciosos de la casa.
La relació entre Chanel i la família Mul es basa en valors compartits: continuïtat, innovació i respecte per la terra . Junts treballen per millorar constantment les tècniques de cultiu seguint principis dagricultura sostenible, minimitzant limpacte ambiental i protegint la fertilitat del sòl a llarg termini. Aquí, el luxe passa per no esgotar els recursos, sinó tenir-ne cura.
La traçabilitat és un altre pilar fonamental: des del moment en què es planta la flor fins a la seva transformació en concret i, més tard, en absolut (les matèries perfumants concentrades que es fan servir a la fórmula final), cada etapa està controlada. Aquesta obsessió pel detall permet garantir que les flors ofereixin sempre el millor de si mateixes , any rere any, mantenint la signatura olfactiva de la casa.
Gràcies a aquest tipus de col·laboracions, l'alta perfumeria funciona, igual que l'alta costura, com a guardiana de sabers i oficis únics . No sols ven perfums, sinó que contribueix a sostenir un paisatge agrícola, unes tècniques de cultiu específiques i una xarxa de famílies que han fet de les flors la seva forma de vida.
De Matière Première a La Sabia Madrid, passant per Loewe Earth i els camps de Chanel a Grasse, es dibuixa una mateixa línia de fons: l'autèntic luxe en perfumeria neix de la terra, de la matèria primera i de les persones que la treballen amb paciència i coneixement. En un món accelerat i digitalitzat, aquests projectes ens recorden que hi ha fragàncies que no es poden copiar amb un filtre perquè arrosseguen segles d'història, mans expertes i un paisatge sencer dins de cada flascó.
Índex
- 1 Un luxe que torna a l'arrel: el perfum com a ofici i no només com a indústria
- 2 Matière Première: quan el perfum comença al camp
- 3 Botigues que respiren la mateixa filosofia: París, Londres i Berlín
- 4 La Sabia Madrid: llegenda, vent i ciutats en flascó
- 5 Cinc perfums de llegenda: ciutats, notes i caràcter
- 6 La perfumista després de Poderío: viatges, art i fórmules netes
- 7 Perfum, art i poesia: un pont directe amb les emocions
- 8 Loewe Earth: fongs, arrels i una nova família olfactiva
- 9 Grasse i Chanel: tres segles de flors i un patrimoni viu
